Comentem sincronies / amb doble mirada i somrís, / record dels morts i fesomies / llurs i, en el rodolar com per pendís / del destí, un estrip / de tant en tant (o descosit). / —Sumar i restar / és com omplir i buidar.
Tot un és joc
© 2019, Alexandre Planas
© 2019, Ediciones Oblicuas
EDITORES DEL DESASTRE, S.L.
c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª
08870 Sitges (Barcelona)
info@edicionesoblicuas.com
ISBN edición ebook: 978-84-17709-40-2
ISBN edición papel: 978-84-17709-39-6
Primera edición: junio de 2019
Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales
Ilustración de cubierta: Héctor Gomila
Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.
www.edicionesoblicuas.com
El Portell
Expulsats del cel
La barraca
Terreny
Els apòstols
El suïcida
Joc brut
Gravetat
Pageseta i cepat ferrer
Diletantisme
Tres cops les mans
Bubotes
Transfusió
Caça sense mort
Dia U
Juncions
Roberta
L’olla
Can Pixa
Amplada
Fanfara
Mar i llum
Pròdrom
Poema 19
Envidats
Ahab
Pneuma
Marro
Les Magnòlies
Calaportal
Gosar voler
El depredador
Mar de fons
Els dimecres de juliol
Piuladissa
Facta, non verba
Recursivitat
L’autor
… el mundo solo puede ser expresado por un muerto vivo, por alguien que haya logrado adoptar la actitud mental
de superviviente de sí mismo…
Gabriel Ferrater
El llenguatge mateix és poesia en un sentit essencial.
Martin Heidegger
L’essencial es diu amb senzillesa.
Miquel Martí I Pol
a Joaquim, Pere, Arcadi, Ferran i Vicenç
Contemplem el Prelitoral
rere un pal
de pi mort (de novell,
n’hi ha pertot).
Vull dedicar-li un rot
a la gran ciutat.
Sentim vent de frontera
(Penedès, Llobregat):
ho és i ho era.
Arribem a l’Ordal
i diu:
—Tinc un moment
de plenitud.—
I fent
que sí amb el cap, dic:
—Saps l’inicial
esperit quin fou?,
preparar el present
d’avui i que la ment
no fes niu dins el pou.—
El Penedès
s’esbatana: la llum,
passant pel fum,
dels grocs ara en fa verds
i —talment uns déus— comparem;
el matís convenim
dels pàmpols i, del cim,
la forma.
Ens rebel·lem
contra el retrat:
inversemblant, el lledoner;
inexistent, un espadat.
Calcomania: ser
renglera o cendra
o sínia i prendre
tot el conjunt creuant
Sant Pau, on un infant
pasta amb fang aquest diumenge.
No ens aturem
ara: per menja
amb un mos fem.
Veig Sant Sebastià
dels Gorgs, allà
—capciró—, com copsat
en gruix pressuposat.
Em fa ell la terra ensumar:
—Això, es pot descriure?
—No, ni escriure ni retratar.
—I què, doncs, sinó viure?—
Desplaçament
de l’aranya pel vent
empesa d’un sarment
a un altre.
I la ment
—semblança
de tot el que avança
amb un anar volant.
I passem Sant Cugat.
En formigó
sentim velocitat
i electró.
Per túnels i per ponts
travessar la realitat:
tot mena, doncs,
a nostre pas, a nostre fat.
Vilafranca, 19/11/06
Expulsats del cel, per pecats que mai no hem comès;
hem caigut al més deliciós de tots els inferns.
Quimi Portet
Cavalquem per l’Anoia
avançant en inversió.
Ens toca el sol i no
som gens prudents: la joia
de baixar és com un excés.
Haurem de controlar
l’entrega (que no sigui atabalar).
Voldria parlar més
però em fa por
que poc de mi no fos.
I fa tant de bé l’amistós,
incondicional amor…!
—Com aprendre a no envejar?
—Jo ara m’obsessiono
i ja no sé, de res, què ho fa.
—Val mes dir «em perdono».
Sant Sadurní, 16/12/06
A l’altra banda,
cecs dels forats
callen.
Arcadi Canyelles
M’ha sabut greu
no haver estimat prou.
Hi ha molta pols damunt la terra.
A dins, hi trobem una escopeta.
A la velocitat de l’ombra
avancem desfent camí.
Hi ha uns parracs en el descampat.
Per entre les pedres negres
no s’escalfa la innocència.
Una teranyina
de raons que anguniegen
la tebior.
Fer-ho tot perquè algú burxa
amb verí insistent.
Can Casildo, 29/12/06