Details
Peralada
Un castell a l'EmpordàFT, Band 146
|
14,99 € |
|
| Verlag: | Ficta Edicions |
| Format: | |
| Veröffentl.: | 01.01.2021 |
| ISBN/EAN: | 9790805434780 |
| Sprache: | englisch |
| Anzahl Seiten: | 53 |
Dieses eBook enthält ein Wasserzeichen.
Beschreibungen
Structured as four numbers in the end, the Peralada suite expresses the impact made by these visits through four "impressions for piano" (as indicated in the subtitle of the work). Indeed, it is the composer's most "impressionist" work, as it seeks to reflect, through memory, the sensations aroused by the contemplation of the landscape. At the same time, it is a compendium of his mastery and art at its apogee.
The cycle starts with "El parc", a revised, definitive version of the original "Le Bois". The piece is a veritable musical poem, passing like a sigh between murmurs and vaporous sounds produced by a markedly Debussian score. On a harmonic pedal used from the beginning to the end, blocks of chords rub together, free from any tonal relationship, to produce an unreal atmosphere. The wind crosses the landscape from time to time, carrying with it the echo of remote melodies.
In "El castell, el castellar i la castellana" (The Castle, the Lord of the Castle and the Castilian Girl), a theme with an archaic character in the style of a knightly march, he suggests a new mood reminiscent of medieval times. An indisputably Wagnerian melody immediately evokes the vision of the hero, embodied by intentionally conventional piano scoring. A sudden, very cinematic change of plan (the composer was a great fan of cinema) introduces a third more tender and anxious theme (the Castilian Girl). With a return to the initial epic, the piece ends triumphantly in an undeniably "cinematic" finale with the ringing of bells into the bargain. "Oració a la Verge Carmelitana" (Prayer to the Carmelite Virgin) shifts the scenario to the church of Our Lady of Mount Carmel next to the castle.
A first theme, ideal for the harmonium, calls the congregation to prayer. The large number and diverse nature of the melodies that follow seems to suggest a wide range of prayers and supplications. In a veritable pianistic tour of force the suite finishes with "Nimfes en el jardí" (Nymphs in the garden). Written in the style of a scherzo féerique, the piece seems to go beyond the strict form of the rondo on which it is based and fades out leaving a decidedly dreamlike sensation.
The cycle starts with "El parc", a revised, definitive version of the original "Le Bois". The piece is a veritable musical poem, passing like a sigh between murmurs and vaporous sounds produced by a markedly Debussian score. On a harmonic pedal used from the beginning to the end, blocks of chords rub together, free from any tonal relationship, to produce an unreal atmosphere. The wind crosses the landscape from time to time, carrying with it the echo of remote melodies.
In "El castell, el castellar i la castellana" (The Castle, the Lord of the Castle and the Castilian Girl), a theme with an archaic character in the style of a knightly march, he suggests a new mood reminiscent of medieval times. An indisputably Wagnerian melody immediately evokes the vision of the hero, embodied by intentionally conventional piano scoring. A sudden, very cinematic change of plan (the composer was a great fan of cinema) introduces a third more tender and anxious theme (the Castilian Girl). With a return to the initial epic, the piece ends triumphantly in an undeniably "cinematic" finale with the ringing of bells into the bargain. "Oració a la Verge Carmelitana" (Prayer to the Carmelite Virgin) shifts the scenario to the church of Our Lady of Mount Carmel next to the castle.
A first theme, ideal for the harmonium, calls the congregation to prayer. The large number and diverse nature of the melodies that follow seems to suggest a wide range of prayers and supplications. In a veritable pianistic tour of force the suite finishes with "Nimfes en el jardí" (Nymphs in the garden). Written in the style of a scherzo féerique, the piece seems to go beyond the strict form of the rondo on which it is based and fades out leaving a decidedly dreamlike sensation.
Francesc Civil. Una obra pianística d'alta volada
Criteris d'edició
Francesc Civil. Una obra pianística de altos vuelos
Criterios de edición
Francesc Civil. Piano Works of Excellence
Editorial criteria
Peralada – Un castell a l'Empordà (Impressions per a piano)
I. El Parc
II. El castell, el castellar i la castellana
III. Oració a la Verge Carmelitana
IV. Nimfes en el jardí
Criteris d'edició
Francesc Civil. Una obra pianística de altos vuelos
Criterios de edición
Francesc Civil. Piano Works of Excellence
Editorial criteria
Peralada – Un castell a l'Empordà (Impressions per a piano)
I. El Parc
II. El castell, el castellar i la castellana
III. Oració a la Verge Carmelitana
IV. Nimfes en el jardí
Francesc Civil Castellví (1895-1990) va pertànyer a una família de músics, va rebre la primera formació musical del seu pare. Fins que va ingresar l'Escolania de Montserrat a l'any 1903. Va seguir la seva formació a Étampes (1908-1910), Pithiviers (1910-1913) i a la Schola Cantorum de París (1913-1917), on obtingué els diplomes d'harmonia, contrapunt, piano i cant gregorià.
Va rebre formació entorn a la música sardanística dels compositors Antoni Juncà, Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa. La seva obra compositiva conreà tant el repertori vocal de la música litúrgica, religiosa i civil –cal destacar les harmonitzacions de nadales catalanes– com l'instrumental per a orgue, piano, cambra i orquestra, així com el gènere sardanístic.
Civil rebé diversos premis i distincions, entre les quals la Medalla de Plata de Educación i Descanso (1965), la Cruz Caballero de Cisneros (1971) i el nomenament com a membre honorari de l'Associació Catalana de Compositors. Des de 1988, s'instituí el Concurs Anual de Composició Francesc Civil (premi Ciutat de Girona).
A la seva faceta de intèrpret, destacà com a pianista acompanyant al cinema i formà part de diverses agrupacions musicals fins que es va traslladar a Girona. Des de l'any 1925 i fins 1954 va ser organista de la catedral d'aquesta ciutat.
La seva producció dins l'àmbit de la literatura musical inclou les seves col·laboracions amb el Diari de Girona, L'Autonomista, El Piano, Scherzando, Los Sitios i d'altres publicacions gironines. També va treballar en la recuperació de dades i documentació sobre els compositors de les comarques gironines, que donà a conèixer en diverses publicacions tant d'àmbit musicològic com d'àmbit divulgatiu, edicions d'obres de diversos compositors i articles en numeroses revistes.
Com a mestre va exercir des de 1936 a l'Escola Municipal de Música, actualment Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, que fundà i dirigí des de 1942 fins el 1965.
A l'àmbit coral ha estat director del Cor Provincial Femení i fundà i dirigí un grup coral de veus masculines.
Va rebre formació entorn a la música sardanística dels compositors Antoni Juncà, Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa. La seva obra compositiva conreà tant el repertori vocal de la música litúrgica, religiosa i civil –cal destacar les harmonitzacions de nadales catalanes– com l'instrumental per a orgue, piano, cambra i orquestra, així com el gènere sardanístic.
Civil rebé diversos premis i distincions, entre les quals la Medalla de Plata de Educación i Descanso (1965), la Cruz Caballero de Cisneros (1971) i el nomenament com a membre honorari de l'Associació Catalana de Compositors. Des de 1988, s'instituí el Concurs Anual de Composició Francesc Civil (premi Ciutat de Girona).
A la seva faceta de intèrpret, destacà com a pianista acompanyant al cinema i formà part de diverses agrupacions musicals fins que es va traslladar a Girona. Des de l'any 1925 i fins 1954 va ser organista de la catedral d'aquesta ciutat.
La seva producció dins l'àmbit de la literatura musical inclou les seves col·laboracions amb el Diari de Girona, L'Autonomista, El Piano, Scherzando, Los Sitios i d'altres publicacions gironines. També va treballar en la recuperació de dades i documentació sobre els compositors de les comarques gironines, que donà a conèixer en diverses publicacions tant d'àmbit musicològic com d'àmbit divulgatiu, edicions d'obres de diversos compositors i articles en numeroses revistes.
Com a mestre va exercir des de 1936 a l'Escola Municipal de Música, actualment Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, que fundà i dirigí des de 1942 fins el 1965.
A l'àmbit coral ha estat director del Cor Provincial Femení i fundà i dirigí un grup coral de veus masculines.
Diese Produkte könnten Sie auch interessieren:
